Xavier Anton: Memòria d’un atleta del FC Barcelona

Lliga Catalana 1953 - Barça-Reus

Durant les temporades 1949-50, 50-51 i 51-52 dominava les proves de velocitat a Catalunya i en el rànquing anual nacional espanyol figurava entre els tres primers en 100 i 200 metres llisos.
En els campionats de 1951 i de 1952 – defensant els colors de l’Atlètic Vic, que era de 1a. Divisió catalana – es va proclamar campió de Catalunya dels 100 i 200 metres llisos. En aquesta darrera prova, va batre el rècord absolut de Catalunya.
Això va fer que el FC Barcelona li proposés fitxar per ells. En aquells moments al Barça hi havia el millor entrenador d’Espanya, Ernest Pons (que més tard va ser entrenador de futbol de l’Espanyol i director de l’escola de futbol base de Las Palmas aconseguint èxits com de situar una pila d’anys aquell club canari a la primera divisió Espanyola amb brillants qualificacions, i “fabricar” alguns jugadors que arribarien a internacionals).

Montjuic 1953 - Semi-final 200 m.

La temporada 52-53 doncs, va defensar els colors blau-grana en atletisme, essent el número 1 del grup de velocistes. Va guanyar totes les proves de velocitat de la lliga de primera divisió Catalana (sis equips a doble volta), més el campionats provincials de Barcelona i els absoluts de Catalunya.

Montjuic 1953 - Final 100 m. llisos

En la darrera jornada de la lliga es produí un seriós incident. S’enfrontaven els dos equips que encapçalaven la classificació: El Barça i la secció d’atletisme  del Club Natació Barcelona. En la prova de  100 metres va guanyar el nostre Ripollès amb la marca 10’’8/10, que era rècord d’Espanya. Els altres també havien fet les seves millors marques personals i convertint-se així amb els millors sprinters d’Espanya. Una “confusió” entre els jutges va fer que es perdessin els temps que s’havien assolit en aquell esdeveniment i donessin els temps a ull. Evidentment aquest fet va fer que no es pogués homologar el temps del nou rècord espanyol d’aquesta disciplina. Això va provocar que la prova dels 4x100 tots els equips ho feren caminant i entrant tots vuit a meta a pas de tortuga. Aquest fet va ésser representat per les revistes de l’època com “Dicen” i “Barcelona Deportiva” i comportà, a posteriori, la desqualificació dels equips participants en aquesta prova.

Montjuic 1953 - Final 200 m. llisos

El fet anteriorment citat i una lesió al dit gros del peu  feren decidir a l’esportista ripollès Xavier Anton  deixar-se de forma tant seriosa l’atletisme com ho havia realitzat fins la data.
L’any següent tornà al Vic  on podia ajudar en la preparació de nous atletes i la realització de punts per al club sense l’exigència del rigorós entrenament de les temporades anteriors.
Anys més tard es va organitzar bé l’atletisme de veterans, amb jutges-arbitres federats, revisions mèdiques i Agrupacions depenent de les Federacions, a nivell europeu i mundial. El nostre atleta Ripollès va tornar a les competicions en diverses categories i va obtenir els següents resultats: 58 títols estatals, 7 títols europeus i 1 títol al mundial de Japó (Myasaki) en els 200 metres. // Font fotografies: Sr. Xavier Anton